Tercer dia d'exploració a l'avenc del Pujador del Pi, aquest cop reunim un grup de quatre: Arla, Edu, Josep i Marcos.
La pujada asta l'entrada amb la calor i l'extra de material a estat molt dura, aquest cop portem de tot volem fer un atac en tota regla.
Comencem, substituint els multi monti per parabolts inox i doblem els ancoratges als pous petits on l'altre cop sols en vam ficar un, també portem corda per deixar-la fixa, així no caldrà desinstal•lar per la pròxima.
Aquest cop portem la makita amb les bateries pirates que per cert van de conya inclús crec que hem fet més forats que amb les originals, si no en descompto, amb dos bateries hem arribat a fer 17 forats de mètrica 10.
Anem baixant re equipant fins a arribar a la profunditat que ens vam quedar, aquí ens espera un pas estret, però es passa, després la diaclasa es torna a obrir i ens desplacem una mica amb la corda per evitar la caiguda de pedres, però seguim sense veure el fons, les xemeneies les perdem de vista, no veiem ni el sostre ni el fons .......jejeje.
Baixem força estona i per fi arribem a un bloc encastat on es veu el fons, quina sort ja no ens queden xapes per ficar, esquivant un fort fregament i fent oposició rapelant toquem el fons, no tenim res per equipar, ni cap natural per poder utilitzar.
La zona es troba tancada de blocs, fent rampa entre blocs veiem continuació però per aquí no passem, decidim remuntar on en vist una finestra on podríem passar, mirem i si per aquí podrem baixar però aquest cop no, així a ull i tirant per baix creiem estem a uns 100 metres de profunditat i encara quedarà per baixar per la finestra haver-hi que surt.
CONTINUARÀ........
Aquest dissabte 20 teníem lluna plena, i la sortida de club de pujada a la Foradada en lluna plena, un total de 16 persones ens reunim al camp de futbol de la Ràpita i a les 21 sortim direcció l'aparcament de la Foradada.
El dia no acompanya, tenim força núvols i pareix que podria ploure però nosaltres amunt si plou doncs plou.
Després de suar bastant per la xafogor, arribem a dalt i estem uns minuts contemplant La Ràpita, decidim fer el sopar (bocata) i en qüestió de minuts ens trobem envoltats de boira, ara sí que hem acabat de gaudir de les vistes, decidim baixar i l'any que bé ja tornarem a repetir una nocturna.
El nostre company Joan Ramírez, com és d'aquests que no para quiet, jejeje a trobat un parell de forats, i com sempre motiva una cosa nova deixem l'exploració de l'Avenc de Caguitos i decidim fer una visita als forats nous.
Els forats estan a Paüls, a uns 30 minuts del cotxe, però quins 30 minuts buffff.
El dissabte quedem a la tarda, quan arribem als forats ja trobem que per un es pot entrar, la sorpresa és que està tot molt perillós i això no mola gaire, així que decideix entrar Marcos amb molt de compte, arriba a un pas per damunt d'un pou i després a una sala amb molts de blocs tipus Tetris, des d'aquí es veu la panoràmica d'un bon pou d'uns 25 o 30, després entra Josep per donar un altre punt de vista.
Decidim que es força perillós però podem revisar l'altre forat, els companys de l'exterior Ivan, J. Arlà i Joan Ramírez ens diuen que desobstruint l'altre fa més bona pinta, decidim provar l'esforç, estem força estona picant i fent palanca però al final queda una bona entrada, com ja és força tard decidim fer una entrada ràpida Josep es el voluntari per vorer si pinta millor, al final bones notícies, per aquí esquivem el caos de blocs i tenim un accés al pou millor, per avui deixem l'exploració.
El diumenge tornem a quedar a la tarda, aquest cop tenim 2 baixes i 1 alta som: Josep, Joan Ramírez, Edu i Marcos, arribem i anem per feina en pocs minuts estem canviats, repartim el material i avall, arribem al pou des d'aquest lateral és més curt, muntem un petit passamà amb multi montis i una doble instal•lació baixem uns metres i fem un fraccionament per evitar un fregament, ara si, directes al fons.
Arribem a una sala d'uns 3 d'ampla per 20 de llarg plena de blocs, passem entre ells i arribem a un altre petit pou d'uns 7 metres muntem un multi monti sol, anem d'exploració i la bateria de la Uneo ens marca roig de descarregada.
Baixem vorejant unes pedres per baix i un altre pou, aquest més curt uns 5 metres un altre multi monti i ja veiem una diaclasa que va per avall, arribem a la capçalera d'un nou pou decidim tirar una pedra i bufff, ens quedem en silenci això baixa molt buffff, no tenim prou corda ni bateria, baixem fins a esgotar la corda haver-hi si veiem alguna cosa per calcular els metres, el frontal es queda curt no es veu el fons i és estret però no impenetrable, ara estem a uns 50 metres de fondaria, decidim anar remuntant i fer fotos, que fins ara no hem tingut temps.
Continuarà.....
Aquest any hem decidit fer piragua des de la fàbrica del ciment fins a l'embarcador i després el dinar.
Els més matinadors hem quedat a les 8 a la plaça del coc per esmorzar i a les 9 a la fàbrica del ciment on ens espera Turisport per llogar la piragua.
Aquest cop som unes 12 piragües, el recorregut a estat força bé i la mar a estat tranquil•la tot i que més d'un a estat més estona dins del mar que damunt la piragua.
També hem tingut un avituallament de primera, gràcies a Ramon que amb la seva barca ens portava les cerveses fresquetes.
Tot i que les dates pel tema vacances no han estat massa bones, encara hem estat uns 22 socis, el dinar aquest any l'hem fet al restaurant El Ventall i a estat força bé tant amb el menjar com en el servei.
Després del dinar i fent el cafè hem pogut fer el sorteig de regals on teníem: camisetes, buffs i una botella de xampany.
Esperem tornar a repetir l'any vinent i gràcies a tots per assistir.
LES FOTOS
Amb aquestes calors decidim fer una escapada a baixar barrancs pel Pirineu.
Aquest com som SET i amb la sorpresa que el diumenge s'apunta Marc i la seva xicota.
Els barrancs que volem fer són el Bc Ordiceto el dissabte al matí i el Bc Barrosa el dissabte a la tarda, el diumenge deixem el millor el Bc Lapazosa.
El Ordiceto és un barranc força curt però molt format i bonic, aquest cop està al punt i més aquesta època.
El Barrosa sempre porta força aigua però les zones conflictives es poden esquivar, encara que aquest cop no ha calgut fer cap maniobra de més.
El Lapazosa és el més tècnic dels tres, consta de 16 ràpels tot i que aquesta època no dóna cap dificultat.
El grup perfecte, el càmping al millor lloc, molt recomanable (càmping Sant Anton).
Esperem la pròxima sortida amb ganes.
