SORTIDA SOLIDÀRIA A LA FORADADA.

Sortida tradicional amb barret de Pare Noel o banyes de Reno a la foradada.

Aquest any serà solidària amb la Marató de TV3.

Donatiu voluntari.

CANAL DE LES COVES DE LA SELLETA DEL PINELL.

Ja fa temps que volíem equipar i publicar aquesta canal, al final avui ens hem decidit atacar-la, aquest cop la intuïció a fallat i hem començat a mitja canal, haurem d'explorar una mica més amunt, ja que hem vist un ràpel des del lloc on hem començat nosaltres, haurem de tornar a ver si localitzem millor l'entrada i també equipar el ràpel de 35-40 metres que és per on va el barranc, nosaltres hem equipat la variant de les coves que es troba al costat.

MÉS FOTOS

SORTIDES VARIES.

Hola nois anem actualitzant el blog, ja que pareix que estem parats no és així, el Facebook que treu el protagonisme al blog i a part resulta més còmode i ràpid.

De moment us deixo la crònica de la vall figuera feta pel company Joan, seguiu el seu blog, és molt interessant, us deixo l'enllaç: http://www.copetderatera.com/blog no repeteixo la crònica com vam quedar en ell, crec que és millor redirigir al seu blog.

SORTIDA AL FAIG PARE.

Aquest dissabte, alguns dels companys que no vam poder assistir a la sortida de camins de terra quan van visitar la zona de la fageda, hem decidit fer una sortida una mica més assequible per als socis menys en forma, un total d'unes 14 persones i 3 preciositats de quatre potes ens vam reunir al pantà d'Ulldecona.

La ruta era de les fàcils, sortim de la cadena o porta de la pista, pugem per pista fins al faig pare i baixem a la Font del Retaule i agafem la sendera del pi gros amb visita inclosa per tornar als vehicles.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS.

Com ja hem comentat algun cop, el nostre club (Club d'Espeleologia Dinàmic), som un club esportiu que no està vinculat amb cap partit polític, però en aquests dies d'injustícia hem de lamentar, denunciar i mostrar el nostre més profund rebuig en vers les accions repressives que continua fent el govern de l'estat espanyol sense cap fonament jurídic en vers el poble català i atacant de soca-rel el govern de la Generalitat, el qual va ser elegit democràticament.

Aquests fets contravenen greument la Carta Internacional dels drets Humans atemptant de manera flagrant contra la llibertat d'expressió.

Per tot això, exigim la llibertat dels nostres presos polítics que han estat empresonats per haver escoltat la veu de la majoria del poble de Catalunya.

CANAL D'EN MARC.

Ja fa un temps que estem arreglant algunes instal·lacions d'aquest petit barranc, la nostra intenció no és modificar massa de lloc les instal·lacions que ja existien, més aviat treure el vell i ficar tensors químics de la marca Fixe.

Com ja sabeu aquest barranc té uns extres de més dels quals el club i nosaltres no ens fem responsables, que són la tirolina de cable i alguns passamans de cable força llargs, i sense cap punt intermedi per esquivar l'aigua, nosaltres no hem tocat aquests passamans ni és la nostra intenció, simplement els revisarem i assegurarem doblant algun punt d'ancoratge més a la capçalera i al final del passamà.

Tensors químics units per cadena i mallons reforçant la tirolina.

Sobretot precaució hem de recordar que vam trobar un dels punts d'un passamà trencat, i un a punt de sortir de la brida de subjecció, aquest el vam arreglar, però ara quan puguem tornarem a revisar-los amb més cura.

BARRANCS PER BENASQUE.

Cap de setmana "mogudet" pels Pirineus Aragonesos, fent barranquisme en ple mes d'octubre. Partim d'Ulldecona -Tortosa a la recerca de Marc d'Horta i cap a Lleida a la recerca de Piotr.

Una vegada tots junts, decidim atracar el Mercadona a la recerca de provisions, les quals se'n van anar de les mans jejeje... i direcció Benasque.

Víctor quasi para el Discovery per caçar un javalí que estava a la cuneta a la recerca d'emocions fortes. En arribar a l'apartament, ens alimentem bé i al sobre que demà serà un dia llarg.

Decidim fer el barranc d'Eriste trams III i IV. Dissabte de matí: Fa tant de fred, que no ens podem ni aixecar!! Prrr... El cotxe de Piotr fa "l'amago" i ens dóna el primer ensurt del dia però al final es posa en marxa. Ens dirigim a fer el cafè de rigor abans de començar el barranc i en baixar del cotxe de Víctor veiem com una cascada de gasoil xorra a tota pastilla. Adéu barrancs... Però no, cal recordar que som homes de recursos i les manetes de Víctor ho acaben arreglant. Per fi arranquem, de veritat i veiem que podem fer els dos trams "Guaiii".

Per a la gent autòctona és poc caudal però per a nosaltres està més que bé. Ens passem tot el dia dins el barranc i gaudint moltíssim, tobogans, ràpels i salts a sac.

Acabem i cap amunt a buscar els cotxes. Mentrestant, Marc i jo fem un polispast, estenem els neoprens i el material, just al costat de la carretera on tota la gent se'ns queda mirant bastant sorpresos jejeje una jornada intensa.

Ens fotem un sopar de mega campions híper calòric i a dormir que estem tots K.O. Diumenge decidim fer el barranc del Liri, no tan llarg però divertit, moltes cascades i ràpels seguits! Acabem a bon hora, ens donem les mans pel bon cap de setmana viscut i cap a casa, ja pensem en la pròxima aventura.

LA CAIXA DE BESEIT.

Aquest diumenge tenim moltes sortides, uns companys de barrancs per Benasque, el grup de Camins de Terra de caminada a les Roques de Benet i els pocs que quedem volem anar a pujar la Caixa de Beseit.

Edu, Isma, Mercè i Chusa decidim anar a pujar a la caixa de Beseit, ja fa temps que vam col·laborar amb el re equipament de la desgrimpada de pujada i ens feia gràcia veure les vistes i com va quedar d'equipat, aquesta ruta es força bonica i la podeu trobar al blog del nostre company Skpat us deixem l'enllaç per si voleu fer-la ara que no fa tanta calor.

MÉS FOTOS.

FORAT DEL TEIX.

Aquests dies estem obrint "a poc a poc" el forat del Teix, aquest és una surgència molt estreta que es troba molt a prop del barranc, de moment fa 3 dies que desobstruint i estem obrint els passos superiors per poder fer lloc i treballar millor a mesura que anem baixant.

El lloc on ens trobem és una petita sala, el problema és que la runa i les pedres grans les hem de treure per l'entrada, ja que és tan estreta que no volem col·lapsar el forat, la feina no serà immediata, sabem i tenim clar que si el forat ens deixa i al final no es fa impossible costarà obrir-lo.

Esperem a la pròxima jornada per treure una llosa de pedra que ens dificulta la visió i esbrina si realment anem per bon camí o és un disbarat i el donem com impossible, ja veurem, per ganes no serà.

També animem als companys de la zona per si volen participar en els treballs de desobstrucció, estem oberts a propostes.

MÉS FOTOS.

TORNEM DE LES VACANCES.

Després d'uns dies parats, bé parats, sense estar penjats de les cordes, decidim tornar a fer activitat d'espeleologia i barrancs.

El dissabte optem per revisar uns  avencs que estan arxivats a la web d'espeleoindex i per la zona de Montsagre, Prat de Compte.

 

l'avenc Petit, aquest és un petit pou d'uns 13 metres i una petita saleta al seu fons repleta de pedres, després com ja estem vestits de romans anem a fer una visita a l'avenc dels Ermets de Passamonte, grata sorpresa aquest avenc, és un tub de pressió molt guapo i amb unes sales amb formacions força boniques, per perdre temps amb les càmeres de fotos, aquest cop per problemes de logística de corda ens hem deixat de baixar l'últim pou, però tornarem, una bandera força espectacular a la sala i una petita incògnita al fons farà que tornem a fer una visita.

El diumenge toca barranc, pactem amb els altres companys per variar de barranc i fer el barranc de Cantavella, doncs el paro d'espele es nota i les agulletes estan al cos.

El barranc força sec inclús moltes de les basses però el dia solejat perfecte per gaudir de les vistes privilegiades d'aquest barranc.

 

FOTOS AVENC PETIT

FOTOS ERMETS DE PASSAMONTE

FOTOS BARRANC DE CANTAVELLA

SEGUIM AMB LA CANAL D'EN MARC.

Tornem a seguir re equipant el barranc de la Canal d'en Marc, com ja vam nomenar anirem a poc a poc amb aquest barranc, ja que portarà força feina re equipar-lo complet i el material que fiquem no és ràpid i també força car.

Aquest cop hem ficat els tensors químics al passamà de la bassa gran, hem decidit que quan el revisem, no es quedarà amb corda, sinó que el deixarem per muntar passamà recuperable, aquest cop han entrat 8 tensors químics amb doble anella i 1 amb una anella.

També hem assegurat la part de baix de la tirolina amb dos tensors químics i cadena.

Continuarà....

FOTOS

SORTIDA DE CLUB, LA FAJA DE LAS FLORES.

A 2400 metres d'altura i sota mateix de la cornisa cimera del Gallinero es dibuixa una senda que ressegueix les parets i ressalts d'aquest bloc muntanyós ... És la "Faja de las Flores".

És la faixa més espectacular d'Ordesa i possiblement un dels recorreguts més bonics i preciós del Pirineu.

Nosaltres farem una circular, pujarem per Cotatuero (atenció als passos equipats de les "clavijas de Cotatuero") i baixarem pel circ de la Carriata (no trobarem punts d'aigua coneguts per aquesta zona).

L'excursió la comencem a la Pradera d'Ordesa, Als mesos de Setmana Santa i estiu (juliol-agost) la circulació al parc és limitada i només es pot accedir amb els autocars que el consorci del Parc Nacional d'Ordesa fica a disposició dels visitants. Fora d'aquestes dates es pot accedir a l'aparcament de la Pradera d'Ordesa amb els cotxes particulars sempre que la circulació sigui possible per absència de neu (no es pot pernoctar, amb els vehicles, a l'aparcament de la Pradera).

Les "Clavijas de Cotatuero" són 33 barrots o grapes metàl·liques que va instal·lar un ferrer de Torla per accedir a les planúries superiors d'Ordesa. Un caçador anglès les va manar ficar, l'any 1881, per facilitar la pujada als territoris d'alçada on es refugiaven les últimes cabres munteses. El caçador anglès mai les va fer servir (les clavilles o clavijas), però han quedat instal·lades per sempre. Abans no tenien cap protecció en cas de caiguda, ara hi ha col·locat un cable de vida per assegurar la progressió dels muntanyencs.

Les "Clavijas de Cotatuero" són un antecedent de les vies ferrades instal·lades a les Dolomites en plena Segona Guerra Mundial. Encara que són fàcils de superar, haurem d'anar equipats amb arnès i dissipador per assegurar la progressió.
Si les fem de pujada, trobarem una canal o xemeneia amb mitja dotzena de grapes o barrots metàl·lics, és aconsellable de portar casc per aquest tros del recorregut.

Després de la canal ve un flanqueig lateral en direcció a la cascada de Cotatuero.
Avançarem col·locant els peus en petites lleixes rocoses i agafant els imponents barrots amb les mans, aquí sí que utilitzarem el cable de vida per assegurar-nos convenientment.

Sortim de les "clavijas" a una plana rocosa i un balcó excepcional de la cascada de Cotatuero.

Pujarem amunt en direcció nord seguint les fites que trobarem i per un corriol traçat. Un cop situats al centre del circ, haurem de girar a l'esquerra en direcció a ponent (oest) i continuar per la vorera del barranc més proper amunt. Aviat el corriol, evident i traçat, se separa del barranc i zigzagueja amunt, vorejant el bloc muntanyós del Gallinero per la dreta.

Els senyals ens porten a la dreta de la muntanya de Gallinero, a una espècia de canal molt curta i trencada, però fàcil de pujar.

Des de allí ja intuïm la "Faja de las flores" aquesta té un recorregut d'uns tres kilòmetres i està a uns 2500 metres d'altura, les vistes són espectaculars.

Arribem al circ de Carriata on començarem a fer la baixada, nosaltres decidim baixar per les clavilles o clavijas de la Carriata (són més fàcils però precaució) la baixada és força vertical i constant, a la fi la carretera i altre cop a la Pradera d'Ordesa, han estat unes 8 hores amb parades incloses.

MÉS FOTOS

LA COVA DEL PETRO.

Aquest dissabte dia 22, decidim anar a la recerca d'una cova que ens va dir un company de Beseit.

La cova del Petro, aquesta es localitza molt a prop del repetidor de TV de Beseit. Es pot pujar des del camí de Beseit al pantà, o pujar directament al repetidor, ja que és troba per sota del repetidor, a escassos 50 m.

La veritat que a nosaltres ens ha sorprès bastant, tot i que l'entrada és petita, a dins la cavitat agafa uns volums força acceptables, al fons de la cavitat també trobem un petit forat que porta a l'exterior fent així una petita integral.

MÉS FOTOS.

PIRAGUA + DINAR DEL SOCI.

Aquest diumenge teníem una "piragüada" de Miravet a Benifallet i després el dinar del soci, aquest any tenim un record de participants amb un total de 56 companys.

El primer agrair a tots els participants el fet de compartir un diumenge amb el club Dinàmic, esperem poder repetir l'any vinent, i poder seguir organitzant amb tots vosaltres moltes activitats més.

També volem donar les gràcies a Paula i al bar Panxó de Benifallet per l'organització del dinar, hem estat molt bé i estava tot molt bo, ja sabem on tornar quant pugem a Benifallet.

També donem les gràcies als companys dinàmics i els de la secció d'excursionisme Camins de Terra per acompanyar mos un dia com aquest.

I com no, deixem el millor per al final, agraïm a Toni Artiola la feina i l'organització tant de la piragua com del dinar, ha estat tot perfecte .........

Quan muntem la Pròxima?

                                                       MÉS FOTOS

AVENC DE LA FECUNDITAT

Aquest Diumenge, com feia temps que no ens ficàvem el casco d'espeleo, el Piotr, Magda, Edu i Josep Arla, decidim anar a fer l'Avenc de la Fecunditat.

Aquest avenc té un pou amb força formació ideal per provar el flaix nou que tenim, les sales de baix del pou molt boniques i amb molta formació ideal per perdre el temps fent fotos.

FOTOS EDU.

FOTOS MAGDA.

DINÀMICS A MADEIRA, MEETING 2017.

Després de mesos i mesos d'espera, per fi arriba el dia!! Cinc membres del club Dinàmic (Marc, Moisès, Joan, Josep i Edu) marxem cap a Madeira. Una llàstima que al final, Marcos no hagués pogut vindré també. T'agraïm moltíssim la teva part de feina en organitzar el viatge i l'ajuda que ens has aportat des de la distància. A la pròxima sí que sí.

Res més aterrar a Funchal (capital de l'illa) i recórrer uns quilòmetres amb el cotxe, ja s'intuïa que els barrancs serien paradisíacs, es veien cascades molt altes i aigua corrent per tot arreu a més del color verd imponent de l'illa.

El primer dia no vam tenir més temps que per a comprar menjar i anar a la "super casa" que Moisès ens va trobar (menjador immens, cuina en barbacoa i un mes que generós jardí) per organitzar nos i mirar els barrancs que faríem.

RIBEIRA DO FUNDA.

El primer barranc que farem. Còmoda aproximació, barranc curt però interessant i ràpid retorn, ideal per començar. 

Després d'un petit ràpel de 8 metres, arribem al ràpel llarg de 55 metres amb la seva impressionant cascada, al començament del barranc.

Després de cinc ràpels més i un petit salt arribem a l'últim ràpel de 22 metres amb un balcó amb vistes al mar... de postal.

FOTOS RIBEIRA DO FUNDA

El segon dia optem per RIBEIRA DO PASSO INFERIOR.

Amb una aproximació còmoda, la qual ens porta per primera vegada, per una de les famoses "levadas", les culpables d'endur-se una bona part de l'aigua dels barrancs, segurament, quasi impracticables sense elles.

Aquest no comença tan fort com el Ribeira Funda, encara que també té un ràpel de 55 metres, el qual el trobem després de sis ràpels i un passamà en punts intermedis.

En aquest barranc, el color verd de la vegetació es fa notar molt més que en l'anterior, no pararies de fer fotos. L'aproximació prou còmoda també. 

En acabar el barranc, haver dinat i descansat una mica, sortim a registrar-nos al Meeting Canyoning Madeira, a Seixal, conèixer una mica la gent i apuntar-nos als barrancs, ja que porten un petit control i si necessitem aproximació, ens porten a la capçalera, que és de molt agrair.

FOTOS RIBEIRA DO PASSO INFERIOR.

Tercer dia, avui SEIXAL INFERIOR.

Aquesta vegada no "xalarem" tant amb l'aproximació...1,5 hores i per pujar a la levada do Seixal hem de passar per 1158 esglaons fets amb troncs... contats per un company del meeting.

Però va valer la pena, les cascades, el verd de la molsa, vegetació per tot arreu, i amb racons únics com la cascada del ràpel de 40 metres seguit per la cascada del de 23 metres.

FOTOS RIBEIRA DO SEIXAL INFERIOR.

El quart dia decidim anar més de "tranqui" i busquem un barranc curt, EL PEDRA BLANCA.

Tot i que és curt en general, té un ràpel de 55 metres un de 25 metres i un de 27 metres, a més d'uns quants de més petits, i també com el Ribeira Funda, té un balcó amb vistes al mar.

Bonic però se'ns va fer curt.

FOTOS RIBEIRA DO PEDRA BLANCA.

Cinquè dia, tornem a l'acció, i decidim tornar a pujar els 1158 esglaons per tornar a la levada do Seixal i buscar EL RIBEIRA DO HORTELA INFERIOR.

Si per al Seixal valia la pena, per aquest encara més. A més de tenir dos ràpels de 55 metres amb les seves imponents cascades, cada cascada, encara que fos petita, tenia el seu raconet màgic, un luxe per a la vista i tots els sentits en general.

FOTOS RIBEIRA DO HORTELA INFERIOR.

Sisè i últim dia, això s'acaba... L'últim dia decidim fer EL PAÚL DO INFERNO.

L'únic barranc dels que fem, que podem aprofitar l'aproximació de l'organització, els qui ens porten amb un tot terreny pista amunt, fins a la levada do Norte.

Després d'estar cansats de passar per túnels eterns, carregats i mig ajupits, arribem a la capçalera.

Comparat amb el Seixal i l'Hortelã aquest no ens deixa tan bon gust de boca... Hi ha molta malesa i com els barrancs rellisquen, es fa una mica pesat. Però segur que si el fem el primer dia, ens hagués encantat, que lleig no ho era i tenia el seu encant.

FOTOS RIBEIRA DO PAÚL DO INFERNO.

Entre barranc i barranc, a part de les barbacoes que ens preparàvem, vam aprofitar per anar a veure les coves de Saõ Vicente, antics conductes de lava adaptats per als visitants, el mirador de cabo Girão, un dels penya-segats més alts d'Europa de 580 metres. I el pico Aireiro, el tercer pic més alt de Madeira de 1818 metres, on hi ha instal·lat un radar aeri de l'exèrcit.

I bé... L'endemà, maletes plenes de records i cap a casa a explicar l'experiència.

Felicitar a l'organització del meeting per l'esdeveniment i l'estat de les instal·lacions als barrancs, repetirem segur.

 

BARRANCS, SORTIDES.

Com últimament tenim el blog una mica abandonat, per culpa de la feina, ús faré una petita explicació de les últimes tasques i de les últimes sortides.

Primer explicar que estem millorant els ancoratges del barranc del Racó d'en Marc, aquesta tasca durarà una mica doncs anem fent a poc a poc i quan podem, de moment hem ficat químics als primers ràpels i hem assegurat la tirolina per la part de dalt amb dos tensors químics en cadena inox, també hem muntat un passamà a la bassa de la tirolina en multimontis que després els substituirem per tensors químics.

FOTOS

El dia 20 de Juny, vam fer una sortida barranquera a la zona de Dos Aguas, Valencià on vam poder gaudir dels dos millors barrancs d'aquella zona, el barranc Otonel i el barranc Nacimiento, la sortida va ser una mica d'entrenament per al grup que anirem a Madeira.

FOTOS

VIDEO

Aquest diumenge volem agilitar el descens i retocar alguns temes de comunicació i moviments de corda en una bona vertical, amb ràpels força seguits.

Decidim fer la Canal de Skpat, és curteta i així ens dóna temps de poder esmorzar i parlar del material que portarem a la" Illa".

Aquest cop es pot dir que ens ha costat més pujar que fer la canal, el grup ha encadenat els ràpels força ràpid i amb poca estona estaven fent un bany al riu dels estrets.

FOTOS

VIDEO

SORTIDA CALENDARI AL PEDRAFORCA

Aquest cap de setmana teníem programada la sortida Dinàmic al Pedraforca.

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

El dissabte, nosaltres volíem fer una ruta circular, però el guarda del refugi Lluís Estassen ens va aconsellar pujar per la tartera, perquè per a la canal del Verdet encara es mantenia força gel, així que li fem cas i pugem per la tartera fins a l'Enforcadura i d'allí al cim.

És una ruta força bonica però també dureta es pugen uns 900 metres de desnivell, per tornar l'any vinent.

El Diumenge aprofitem que estem per la zona per fer un barranc, triem el Bc. del Forat negre.

Quan estem a punt d'entrar veiem un noi corrent de cara a nosaltres i ens comunica que per fer el barranc l'Ajuntament fa pagar 6 euros els no federats i 4 euros els federats, com diu Ivan un robo per tota la cara, però bé com no tornarem a fer-lo paguem i ja està.

És un barranc força facilet i l'únic destacable el forat negre que és com fer un petit avenc res més.

FOTOS DEL PEDRAFORCA

FOTOS DEL BARRANC DEL FORAT NEGRE