diumenge, 31 de maig de 2020

COVES NOVES.

Amb tot el que està passant, i amb companys confinats per tots els llocs, anem fent les activitats que ens permeten.                                             

Avui us presentem dos coves més, la primera la cova del Conill al Reguers, aquesta la va buscar Joan Ramirez i es troba a la falda de Farrubio, és menuda però amb uns gours plens d'aigua molt bonics, llàstima que fa temps van trencar totes les seves formacions perquè seria molt guapa, aquesta era coneguda, ja que té una porta metàl·lica a l’entrada i està marcada al ICC.

La segona encara no té nom, la va trobar Rafa Genoves i està al Mas de Barberans, no era coneguda i està força amagada inclús hem realitzat una escalada d'uns 25 metres per arribar a l'entrada.

És una cova força gran i amb una colada de molsa amb un verd espectacular, al seu damunt uns grans gours intactes, potser els més grans que he vist als ports, un espectacle per la vista amb aigua molt clara al fons.


Us deixem les fotos de les dues cavitats.

Cova del Conill.

Cova del Mas de Barberans.


dissabte, 18 d’abril de 2020

DINÀMICS PER TERUEL.

Diuen que val més tard que mai, així que a continuació us explicarem la nostra última sortida. L'últim cap de setmana que vam tenir de llibertat, abans de començar el confinament.

El passat dissabte 7 de març la majoria (alguns amb camper van fer-hi nit divendres) ens vam pegar una bona matinada per ser ben aviat a Alcorisa on ens vam reunir amb José Manuel Ros, membre del club i veí de la zona, que ens va fer d'amfitrió durant tot el cap de setmana.

Després d'un bon esmorzar per agafar forces vam arrancar cap a la sima de San Pedro a Oliete, on ens vam trobar amb la resta de Dinàmics.


Era un dia ben ventós, i si no que li pregunten a la claraboia de la furgó de Joan Sole... Sort de la cinta americana per sortir del pas... Afortunadament la plataforma des d'on es rapela quedava força arrecerada.

Un cop allí va arribar l'hora de posar-se mans a l'obra, per fer tot el muntatge de les reunions, amb la flamant bobina d'Iris 10 a estrenar, i posar-se cadascú el seu equip personal de progressió per cordes.


La sima de San Pedro és un pou de forma acampanada, en el fons del qual hi ha un llac rodejat d'una zona terrosa amb blocs de diverses dimensions, que daten del Juràssic. Les seves dimensions són un diàmetre màxim de 85 metres i uns 100 m de profunditat, des d'on vàrem descendir nosaltres, eren uns 90 m de corda.


Per tal d'agilitzar el descens i posterior ascens, vam equipar dues línies. En total vam ser vuit els companys que hi vam baixar, alguns altres van preferir quedar-se mirant i veure com traiem el fetge en pujar... comptàvem amb diversos walkies per tal de comunicar-nos entre pou i plataforma.


Arriba l'hora de començar a baixar i Ros ens deixa clar que ho hem de fer a poc a poc i sense pausa per tal de no cremar la camisa de la corda, "els piques a la pujada, en baixar amb cap". Per a molts de nosaltres serà el ràpel més llarg fet fins ara, el fem tots amb l'Stop.


A poc a poc arribem els vuit a baix, ens fem la foto de grup i sense perdre temps comencen a pujar els primers. Anàvem pujant per parelles fent una mica de "pique" a part que ens cronometraven i Ros apuntava els temps, però no ens els diria fins més tard. Dues hores després de començar l'ascens ja érem tots dalt. Llavors vam recollir, amb molta paciència per part de Piotr i Joan Ramírez tornant a enrotllar els 200 m a la bobina.


Un cop als cotxes vam anar cap al "Embalse de la Cueva Foradada". On vam menjar el que cadascú portava, més uns bons ous ferrats de les gallines de Ros, que els anava cuinant per a tots, i per finalitzar l'Isma i la Mercè van fer tres cafeteres perquè en pogués beure tothom.

Després de pujar a veure el pantà ens vam acomiadar dels que l'endemà no venien i cadascú va fer camí cap a casa o l'allotjament reservat.


Diumenge al matí vam quedar a Ejulve, per anar a la Cueva del Recuenco. Es van unir dos espeleòlegs de la zona i dues promeses de la cantera, Andrea i Chuse (fills de Ros), fa goig el bé que es mouen per dins les coves. L'entrada a la cova es va endarrerir a causa de problemes per aconseguir la clau (es requereix permís), però finalment la vam aconseguir...


Van ser gairebé 5 hores per dins, passant per totes les galeries i gateres que hi ha i fotografiant les seves boniques formacions. Cal destacar la sort que vam tenir que Ros ens fes de guia, ja que si no la coneixes, algunes de les seves circulars són gairebé impossibles de trobar.


En sortir vam fer un mos allí mateix i seguidament ens vam acomiadar fins a la següent, no ens imaginàvem que el cap de setmana següent estaríem confinats i tardaríem a tornar a poder fer activitats de les quals tant ens apassionen i omplen de vida.

 Laura.

dimecres, 11 de desembre de 2019

XXIII Trobada d'espeleòlegs de Catalunya

El passat cap de setmana uns quants dels dinàmics vam assistir a la XXIII Trobada d'espeleòlegs de Catalunya, que se celebrava a Igualada.


El dissabte vam apuntar-mos a les jornades tècniques de L'Escola Catalana d'Espeleologia que van durar fins a l'hora de dinar, on els companys de Dinàmic vam poder provar tota mena de davalladors i bloquejadors, a la tarda vam buscar lloc a la sala de conferències on es fan diverses xerrades força interessants i entrega dels premis Font i Sagué i Gorges de Núria.
Al vespre vam anar al sopar de germanor, una bona jornada, però no ens quedem, ja que demà volem fer alguna activitat.


El diumenge al matí deixem a Marcos a l'Assemblea de la FCE i Roger, PiotrAlex, Xavi i jo ens reunim a Collbató per a iniciar una bona jornada de barrancs amb un toc d'espeleologia. Tot i que ens llevem una mica amoïnats per la previsió de pluja, de seguida podem comprovar que el temps ens respectarà i podrem gaudir d'un dia assolellat.
Després de fer el cafè de rigor a "La Cassola de Collbató" ens dirigim cap al pàrquing de Can Maçana, on aparquem la furgoneta d'en Roger i comencem a caminar. Al cap de poc que ens allunyem de l'aparcament deixem enrere als diumengers que aprofiten el bon dia per a sortir a passejar i comencem a endinsar-nos en un Montserrat salvatge, que ens acull i ens ofereix mil possibilitats per a gaudir de la seva verticalitat.


El primer objectiu del dia és el barranc del "Clot dels Cargols", per a accedir al seu inici comencem a caminar pel PR que passa pel costat del refugi Vicenç Barbé, poc després de deixar enrere el refugi ens desviem per un camí força més emboscat que porta cap a l'inici del barranc.
El barranc comença en un seguit de ràpels naturals, poc després ve el ràpel més llarg (de 42 m) que fraccionem amb un petit tram el qual ens deixa al peu d'una petita rapissa exposada a la vertical, com no veiem clar que la corda arribi fins a baix, decidim empalmar dues cordes. La part final del barranc és la més interessant, ja que descendeix per l'interior d'uns grans blocs encastats que donen la sensació d'estar dintre d'una cova.


Un cop finalitzat el descens baixem fent el senglar per una sendera molt bruta de vegetació fins a arribar a un camí més net. Ara toca anar a buscar el refugi Vicenç Barbé un altre cop i d'allí arribar fins al Pou de la Portella, una petita travessia espeleològica que serà l'última fita del dia.


Accedim al pou realitzant dos ràpels per l'exterior els quals ens deixen davant d'instal·lació que s'endinsa cap a l'interior de la cavitat. La travessia consta de dos ràpels, en el primer (que és el més llarg) empalmem dues cordes de 40 m, al final d'aquest tram ens trobem un passamà que ens permet pujar fins a un racó de la cova on hi ha algunes formacions i un petit pessebre. Tornant pel passamà per on hem vingut accedim a la instal·lació de l'últim ràpel, el qual ens deixa a la sortida de la cavitat. Tot i ser un recorregut força curt ens ha semblat molt interessant i recomanable!


Un cop finalitzada la travessia del Pou de la Portella només ens queda tornar a Can Maçana on tenim aparcada la furgo, i baixar cap a Collbató a menjar-nos un merescut dinar.

Joan Xavier Gràcia Borreguero



diumenge, 3 de novembre de 2019

SORTIDA DE CLUB, MINES DE SAL CARDONA.


Ja fa temps teníem programada una sortida a les mines de sal de Cardona i com ja estàvem allí, per aprofitar el dia vam decidir visitar el Castell de Cardona i un dels forats mítics de Cardona el Forat Mico amb el seu petit barranc del gos.


Un total de 40 companys ens vam reunir a Cardona primer visita guiada a les coves de sal, la veritat és que em van sorprendre bastant les formacions espectaculars de les mines i la història contada per la guia.



Després en sortir ens vestim de romans (espeleo) i a l'atac un grup reduït d'uns 10 surten disparats a fer la petita travessia del Forat Mico, com sempre van sortir salats però amb un somriure.


I per últim la visita al Castell de Cardona també guiada on els apassionats de la història han gaudit amb la guia que portàvem, ja que era força simpàtica i força sabuda amb la història d'aquest Castell espectacular.