DINÀMICS A MADEIRA, MEETING 2017.

Després de mesos i mesos d'espera, per fi arriba el dia!! Cinc membres del club Dinàmic (Marc, Moisès, Joan, Josep i Edu) marxem cap a Madeira. Una llàstima que al final, Marcos no hagués pogut vindré també. T'agraïm moltíssim la teva part de feina en organitzar el viatge i l'ajuda que ens has aportat des de la distància. A la pròxima sí que sí.

Res més aterrar a Funchal (capital de l'illa) i recórrer uns quilòmetres amb el cotxe, ja s'intuïa que els barrancs serien paradisíacs, es veien cascades molt altes i aigua corrent per tot arreu a més del color verd imponent de l'illa.

El primer dia no vam tenir més temps que per a comprar menjar i anar a la "super casa" que Moisès ens va trobar (menjador immens, cuina en barbacoa i un mes que generós jardí) per organitzar nos i mirar els barrancs que faríem.

RIBEIRA DO FUNDA.

El primer barranc que farem. Còmoda aproximació, barranc curt però interessant i ràpid retorn, ideal per començar. 

Després d'un petit ràpel de 8 metres, arribem al ràpel llarg de 55 metres amb la seva impressionant cascada, al començament del barranc.

Després de cinc ràpels més i un petit salt arribem a l'últim ràpel de 22 metres amb un balcó amb vistes al mar... de postal.

FOTOS RIBEIRA DO FUNDA

El segon dia optem per RIBEIRA DO PASSO INFERIOR.

Amb una aproximació còmoda, la qual ens porta per primera vegada, per una de les famoses "levadas", les culpables d'endur-se una bona part de l'aigua dels barrancs, segurament, quasi impracticables sense elles.

Aquest no comença tan fort com el Ribeira Funda, encara que també té un ràpel de 55 metres, el qual el trobem després de sis ràpels i un passamà en punts intermedis.

En aquest barranc, el color verd de la vegetació es fa notar molt més que en l'anterior, no pararies de fer fotos. L'aproximació prou còmoda també. 

En acabar el barranc, haver dinat i descansat una mica, sortim a registrar-nos al Meeting Canyoning Madeira, a Seixal, conèixer una mica la gent i apuntar-nos als barrancs, ja que porten un petit control i si necessitem aproximació, ens porten a la capçalera, que és de molt agrair.

FOTOS RIBEIRA DO PASSO INFERIOR.

Tercer dia, avui SEIXAL INFERIOR.

Aquesta vegada no "xalarem" tant amb l'aproximació...1,5 hores i per pujar a la levada do Seixal hem de passar per 1158 esglaons fets amb troncs... contats per un company del meeting.

Però va valer la pena, les cascades, el verd de la molsa, vegetació per tot arreu, i amb racons únics com la cascada del ràpel de 40 metres seguit per la cascada del de 23 metres.

FOTOS RIBEIRA DO SEIXAL INFERIOR.

El quart dia decidim anar més de "tranqui" i busquem un barranc curt, EL PEDRA BLANCA.

Tot i que és curt en general, té un ràpel de 55 metres un de 25 metres i un de 27 metres, a més d'uns quants de més petits, i també com el Ribeira Funda, té un balcó amb vistes al mar.

Bonic però se'ns va fer curt.

FOTOS RIBEIRA DO PEDRA BLANCA.

Cinquè dia, tornem a l'acció, i decidim tornar a pujar els 1158 esglaons per tornar a la levada do Seixal i buscar EL RIBEIRA DO HORTELA INFERIOR.

Si per al Seixal valia la pena, per aquest encara més. A més de tenir dos ràpels de 55 metres amb les seves imponents cascades, cada cascada, encara que fos petita, tenia el seu raconet màgic, un luxe per a la vista i tots els sentits en general.

FOTOS RIBEIRA DO HORTELA INFERIOR.

Sisè i últim dia, això s'acaba... L'últim dia decidim fer EL PAÚL DO INFERNO.

L'únic barranc dels que fem, que podem aprofitar l'aproximació de l'organització, els qui ens porten amb un tot terreny pista amunt, fins a la levada do Norte.

Després d'estar cansats de passar per túnels eterns, carregats i mig ajupits, arribem a la capçalera.

Comparat amb el Seixal i l'Hortelã aquest no ens deixa tan bon gust de boca... Hi ha molta malesa i com els barrancs rellisquen, es fa una mica pesat. Però segur que si el fem el primer dia, ens hagués encantat, que lleig no ho era i tenia el seu encant.

FOTOS RIBEIRA DO PAÚL DO INFERNO.

Entre barranc i barranc, a part de les barbacoes que ens preparàvem, vam aprofitar per anar a veure les coves de Saõ Vicente, antics conductes de lava adaptats per als visitants, el mirador de cabo Girão, un dels penya-segats més alts d'Europa de 580 metres. I el pico Aireiro, el tercer pic més alt de Madeira de 1818 metres, on hi ha instal·lat un radar aeri de l'exèrcit.

I bé... L'endemà, maletes plenes de records i cap a casa a explicar l'experiència.

Felicitar a l'organització del meeting per l'esdeveniment i l'estat de les instal·lacions als barrancs, repetirem segur.