Dissabte al matí ens vam reunir Piotr, Isma, Xavier i jo (Laura) a una zona d'acampada lliure on ja hi havien fet nit Piotr i Isma. Amb moltes ganes d'entrar a l'aigua, vam arrancar cap a Otonel, on poc abans d'arribar al poble hi ha l'entrador des d'on comença el barranc.
En arribar a l'inici vam verificar que el caudal era bo, vam deixar a Xavier en part del material i vam anar a fer la combinació de cotxes, per tal de tenir un retorn molt més curt.
Quan tornem a l'inici ens equipem i cap a l'aigua!
Les imatges parlen per elles mateixes, dia solejat, aigua amb bona temperatura, cabal xalador i ràpels espectaculars. En arribar als últims dos ràpels ens vam trobar amb un grup nombrós i ens va tocar esperar, però vam aprofitar per parlar amb un barranquero valencià que ens va donar referències d'altres barrancs de la zona.
Un cop arribats al cotxe toca canviar-se i anar a buscar el cotxe de dalt.
Fem un mos sense encantar-mos i cap al segon barranc del dia.
Una vegada estem al pàrquing del barranc del Nacimiento toca tornar-se a equipar. Aquest cop els neoprens estan mullats i jo que sóc "friolera" em costa una mica tornar-me'l a posar però valdrà la pena.
Fem la curta aproximació i "al lío"! Ja és ben entrada la tarda i tenim tot el barranc per a nosaltres sols.
Una vegada estem al pàrquing del barranc del Nacimiento toca tornar-se a equipar. Aquest cop els neoprens estan mullats i jo que sóc "friolera" em costa una mica tornar-me'l a posar però valdrà la pena.
Fem la curta aproximació i "al lío"! Ja és ben entrada la tarda i tenim tot el barranc per a nosaltres sols.
D'esprés de 5 ràpels, un tobogant i arrossegar-mos a "lo militar" per sota
d'un canyissar, tombat per la força de l'aigua. Arribem a la traca final, la
cascada de 60 m coneguda com "El Monstruo", pel rugit
que fa quan baixa molt cabal.
Un cop tots a baix celebrem el gran dia barranquero que hem
tingut i comentem que la resta de dinàmics es moriran d'enveja (sana) en veure
les fotos de la jornada.
Tornem cap al cotxe pel nou sender. Abans es pujava per una tartera, però va haver-hi un accident i per seguretat hi ha un camí molt més còmode.
A l'arribar als cotxes parlem de què fer l'endemà, ja que teníem diverses opcions. Finalment decidim fer nit a la zona d'acampada lliure de Iàtova, i l'endemà fer el barranc que tot just passa pel costat d'on dormim, que s'anomena barranc de Juanes o de la cova de las Palomas o de la cova del Turche.
Diumenge al matí ens aixequem sense presses, ja que el barranc és curt, ja que només fem la part final i més interessant. Amb un últim ràpel de 35 m. El barranc és bonic però amb un caudal baix. En arribar a l'últim ràpel tenim espectadors, ja que molta gent va a veure la cova del Turche i en veure'ns per allí dalt i seguidament rapelar queden sorpresos, també té el seu punt divertit veure les cares de la gent en veure'ns aparèixer.
Tornem cap al cotxe pel nou sender. Abans es pujava per una tartera, però va haver-hi un accident i per seguretat hi ha un camí molt més còmode.
A l'arribar als cotxes parlem de què fer l'endemà, ja que teníem diverses opcions. Finalment decidim fer nit a la zona d'acampada lliure de Iàtova, i l'endemà fer el barranc que tot just passa pel costat d'on dormim, que s'anomena barranc de Juanes o de la cova de las Palomas o de la cova del Turche.
Diumenge al matí ens aixequem sense presses, ja que el barranc és curt, ja que només fem la part final i més interessant. Amb un últim ràpel de 35 m. El barranc és bonic però amb un caudal baix. En arribar a l'últim ràpel tenim espectadors, ja que molta gent va a veure la cova del Turche i en veure'ns per allí dalt i seguidament rapelar queden sorpresos, també té el seu punt divertit veure les cares de la gent en veure'ns aparèixer.
En arribar al cotxe celebrem el gran cap de setmana que hem passat mentre piquem alguna cosa.
Es repetirà!
Es repetirà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada