Un cop preparat tot el material, fem l'aproximació cap a la capçalera del salt. Pugem pel camí equipat Joan Nubiola, que era el camí que es feia servir de retorn de la ferrada Regina i que actualment està tancada. El camí està senyalitzat amb marques vermelles i fites que ja comencen a costar de veure i va ascendint pel bosc fins a arribar primer al punt on acaba el Salt i on es veu de ben a prop tot el que s'ha de baixar. Continuem vorejant la paret per sota i més endavant l'anem pujant per les canals equipades fins a arribar a dalt de la cinglera, just en el punt on acabava la via ferrada. A partir d'aquí el camí fins al salt és una mica perdedor, però bosc a través i sense allunyar-se gaire del barranc, en poca estona trobarem una barraca de pedra just on comença a baixar el torrent. Un cop superats un parell de ressalts de poca dificultat ja ens trobem amb el primer passamà que ens conduirà al primer ràpel de 24 metres, el qual ens deixa a una gran repisa des d'on ja es comença a veure l'alçada real del Salt del Boter.
En aquesta repisa ens trobarem un altre passamà de cadenes que ens apropa a la instal•lació del segon ràpel de 24 metres i que ens deixarà penjats a la paret, sense repisa pels peus i amb quasi 200 metres volats per sota nostre. Ara ja ens trobem de ple a la vertical, i continuem amb el tercer ràpel de 98 metres volats que per fer-lo més interessant, té un pèndol final d'uns 3 metres que hem de fer per arribar al passamà situat en una petita repisa on no caben més de quatre persones. Seguint-lo arribarem a l'última instal•lació, la del ràpel de 100 metres, quasi tots també han volat.
L'equipació dels ràpels i passamans està en perfecte estat.
L'equipació dels ràpels i passamans està en perfecte estat.
Un cop acabada aquesta gran dosis d'adrenalina, només hem de tornar pel mateix camí de retorn de la ferrada que hem fet servir per pujar i que en mitja hora ens portarà fins al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada