dimecres, 11 de desembre de 2019

XXIII Trobada d'espeleòlegs de Catalunya

El passat cap de setmana uns quants dels dinàmics vam assistir a la XXIII Trobada d'espeleòlegs de Catalunya, que se celebrava a Igualada.


El dissabte vam apuntar-mos a les jornades tècniques de L'Escola Catalana d'Espeleologia que van durar fins a l'hora de dinar, on els companys de Dinàmic vam poder provar tota mena de davalladors i bloquejadors, a la tarda vam buscar lloc a la sala de conferències on es fan diverses xerrades força interessants i entrega dels premis Font i Sagué i Gorges de Núria.
Al vespre vam anar al sopar de germanor, una bona jornada, però no ens quedem, ja que demà volem fer alguna activitat.


El diumenge al matí deixem a Marcos a l'Assemblea de la FCE i Roger, PiotrAlex, Xavi i jo ens reunim a Collbató per a iniciar una bona jornada de barrancs amb un toc d'espeleologia. Tot i que ens llevem una mica amoïnats per la previsió de pluja, de seguida podem comprovar que el temps ens respectarà i podrem gaudir d'un dia assolellat.
Després de fer el cafè de rigor a "La Cassola de Collbató" ens dirigim cap al pàrquing de Can Maçana, on aparquem la furgoneta d'en Roger i comencem a caminar. Al cap de poc que ens allunyem de l'aparcament deixem enrere als diumengers que aprofiten el bon dia per a sortir a passejar i comencem a endinsar-nos en un Montserrat salvatge, que ens acull i ens ofereix mil possibilitats per a gaudir de la seva verticalitat.


El primer objectiu del dia és el barranc del "Clot dels Cargols", per a accedir al seu inici comencem a caminar pel PR que passa pel costat del refugi Vicenç Barbé, poc després de deixar enrere el refugi ens desviem per un camí força més emboscat que porta cap a l'inici del barranc.
El barranc comença en un seguit de ràpels naturals, poc després ve el ràpel més llarg (de 42 m) que fraccionem amb un petit tram el qual ens deixa al peu d'una petita rapissa exposada a la vertical, com no veiem clar que la corda arribi fins a baix, decidim empalmar dues cordes. La part final del barranc és la més interessant, ja que descendeix per l'interior d'uns grans blocs encastats que donen la sensació d'estar dintre d'una cova.


Un cop finalitzat el descens baixem fent el senglar per una sendera molt bruta de vegetació fins a arribar a un camí més net. Ara toca anar a buscar el refugi Vicenç Barbé un altre cop i d'allí arribar fins al Pou de la Portella, una petita travessia espeleològica que serà l'última fita del dia.


Accedim al pou realitzant dos ràpels per l'exterior els quals ens deixen davant d'instal·lació que s'endinsa cap a l'interior de la cavitat. La travessia consta de dos ràpels, en el primer (que és el més llarg) empalmem dues cordes de 40 m, al final d'aquest tram ens trobem un passamà que ens permet pujar fins a un racó de la cova on hi ha algunes formacions i un petit pessebre. Tornant pel passamà per on hem vingut accedim a la instal·lació de l'últim ràpel, el qual ens deixa a la sortida de la cavitat. Tot i ser un recorregut força curt ens ha semblat molt interessant i recomanable!


Un cop finalitzada la travessia del Pou de la Portella només ens queda tornar a Can Maçana on tenim aparcada la furgo, i baixar cap a Collbató a menjar-nos un merescut dinar.

Joan Xavier Gràcia Borreguero



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada