A les 6:20 faig cap
al Sabeco de Tortosa, on havíem quedat amb Marcos, Josep F, Edu i Josep D. Comencem
el llarg viatge amb cotxe que, passant per Bujaraloz a recollir dos companys
més, conclou a Portugal (concretament a la població de Mondim de Basto). A
Mondim, ens trobem amb la resta de companys del club i després d’un sopar
improvisat ens n’anem a dormir expectants pels barrancs que Portugal ens té
preparats.
El primer barranc
que fem és el del “Rio Poio”, un recorregut força llarg amb bons ràpels i salts.
Només començar apreciem certa precarietat de les instal·lacions (degut a que es
un barranc poc concorregut), però també la espectacularitat de les seves parets
i el seu emplaçament salvatge.
La primera part és
força oberta, però de seguida es tanca formant un tram engorjat molt bonic. Ens
comenten que els dies que bufa fort, el vent s’encanala per dintre d’aquest
tram convertint-lo en la part més freda del barranc. Per sort, avui no es dona
el cas i podem realitzar tot el recorregut amb una temperatura força agradable.
El tram engorjat
acaba en una gran marmita trampa de la qual sortim fent una petita trepada
equipada amb cordes. Posteriorment, el canyó s’obre i s’inicia un tram força
llarg de caminada entre blocs i algun salt que ens acaba portant a la pujada
final per on sortim.
Al dia següent ens
disposem a fer el barranc del “Rio Ave”. Avui anirem darrere del grup que
porten Ricard i Ilona, els dos guies de barrancs propietaris de l’empresa
“Vertical Dream”que ens han deixat la casa per a allotjar-nos-hi durant aquesta setmana.
Aquest barranc és
més curt que l’anterior, però és molt bonic degut a les curioses formes que
l’aigua ha anat excavant en les parets i els blocs de granit que el conformen.
Una particularitat és el sifó que presenta al principi, format per una
circumferència quasi perfecta que recorda el forat d’una bala de canó.
Un cop acabem la
part més comercial del barranc, Ricardo ens acompanya per un recorregut de
blocs (força relliscosos) que segueix la mateixa llera i que sovint
s’introdueix per dintre d’obscurs en els que portar un frontal es bona idea.
El recorregut
conclou en una cova aquàtica a la qual accedim rapelant i de la que sortirem a
peu, grimpant entre blocs. La part més interessant de la cova està formada per
una diàclasi que forma un llarg passadís. Si volem creuar-lo, hem de passar per
sota d’una cascada subterrània que es troba a la meitat del tram.
Després de dos dies
intensos d’exercici físic el cos comença a demanar un descans, es per això que
el tercer dia anem a Porto a fer una mica de turisme. Aprofitem per creuar el
pont més emblemàtic de la ciutat i per provar el menjar típic, la “francesinha”
(una espècie de sandvitx amb un munt d’embotits, formatge, ou ferrat i salsa).
Desprès d’això, el cos ja està preparat per a afrontar l’últim barranc del viatge!
L’últim dia abans
de tornar cap a casa,fem el canyó del Rio Olò. Avui els nostres amfitrions Ricardo i Ilona no treballen, així que ens poden acompanyar.
El canyó del Rio Olò
també és força salvatge. Després d’una breu aproximació de baixada arribem a la
llera i ens equipem, des d’aquí iniciem un recorregut que permet realitzar varis
salts i comencem a encadenar un seguit de ràpels amb instal·lacions de tota
mena (parabolts, ancoratges naturals i fins i tot reunions formades únicament
per pitons).
Com que molts dels ràpels presenten arestes pels punts on toca la
corda, cal gestionar constantment el fregament d’aquesta i en molts casos
decidim instal·lar amb doble per tal deminimitzar-lo.
El tram amb més
concentració de ràpels acaba en un gorg on alguns membres del grup fem un salt
de 15 m i altres un ràpel. Al costat del gorg mengem alguna cosa per a agafar
forces i iniciem l’ultima part del barranc.
Ens queda per davant un últim ràpel
i una llarga caminada per blocs i badines que conclourà amb l’ultima sorpresa del
recorregut, un llarg i revirat tobogan que recorda a una muntanya russa.
Un cop hem acabat,
només ens queda celebrar la feina feta i l’èxit del viatge; Portugal no ens ha
decebut i els seus barrancs tampoc!
Cal recordar també
que tot això no hagés estat possible sense la hospitalitat de Ricardo i Ilona,
que ens han obert les portes de casa seva i als qui estem molt agraïts. Esperem
veure-us aviat pels Ports!
Joan
Xavier Gràcia Borreguero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada