GRALLER GRAN DEL CORRALOT I GRALLER DEL BOIXAGUER 

Sens cap dubte, estem començant a viure un any de noves emocions amb moltes ganes de fer activitats i que millor que arrodonir-lo fent una visita a les dues cavitats mes grans de Catalunya, El Graller Gran del Corralot i el Graller del Boixaguer de 166m i 148m de fondària respectivament, amb unes impressionants boques d’entrada que a traves de ràpels volats ens deixen contemplar la immensitat de les seves grans sales interiors, amb cúpules que arriben fins als 90m d’alçària lliure, tot un regal per la nostra vista. 

Boca Inferior Graller Gran del Corralot

Autor: Alex Martin

Fruit d’una trucada entre els companys Roger Griera i Carles Maraver, ens vam ajuntar fins a 4 clubs d’espeleologia: Club Espeleo Dinàmic, el GET de Vilanova, l’Espeleo Club de Castelló i l’Espeleo Club de la Vall d’Uixó, una col·laboració entre clubs que ens aporta la Il·lusió de compartir les emocions entre els diferents companys que realitzem aquesta activitat que tant ens agrada a tots.

El divendres vam començar la pujada al Montsec d’Ares, uns en furgo, d’altres amb tenda i la resta al Càmping d’Àger. El dissabte pel mati vàrem quedar tots els grups a l’esplanada dels parapentistes, per tal de organitzar l’activitat. La i deia era fer 2 grups, un format pels clubs catalans i l’altra pels clubs de Castelló. Vam intercanviar material, de manera que els catalans vam instal·lar la Grallera Gran del Corralot amb el material dels de Castelló, i els de Castelló van instal·lar la Grallera del Boixaguer amb els nostre material. D’aquesta manera, al següent dia, podíem fer la següent cavitat amb tota la instal·lació feta i en acabar-la recollir el nostre material, disposant així de molt mes temps per contemplar aquestes joies que ens ha deixat la Natura. 

Seat 600 a l’aproximació del Graller Gran del Corralot

Autor: Joan Sole

Un cop tot organitzat, vam començar l’aproximació al Graller Gran del Corralot, que ens va portar aproximadament uns 40 minuts, deixant els vehicles aparcats a l’alçada del SEAT 600 abandonat. Un cop a la boca, ens vàrem dividir en dos grups per instal·lar les dues boques. Nosaltres vàrem decidir entrar per la boca superior i sortir per la boca inferior, així que vàrem començar a baixar un encadenat de ràpels fraccionats i molt verticals des de l’inici que ens van portar a l’últim ràpel volat d’uns 50m, entrant a la Sala Gran, i contemplant la immensitat d’aquesta des d’un dels seus punts més alts. Sens dubte es la millor opció per realitzar aquesta activitat.

Descansant abans de baixar a la Sala del Llac

Autor: Alex Martin

Des d’aquí, vàrem muntar els dos ràpels de 10 i 15m que ens portaven a una sala d’uns 40m de diàmetre en forta pendent, la qual baixant per un caos de blocs a la seva part inferior hi ha una boca d’entrada a una rampa bastant relliscosa que ens porta a la Sala del Llac, situada a la cota -166m de profunditat, la mes baixa de la cavitat, amb unes aigües cristal·lines i de color turquesa que fan aturar la nostra marxa, per contemplar-la mentre la il·luminem amb els nostres frontals.

Sala del Llac. Graller Gran del Corralot

Autor: Alex Martin

Un cop visitada aquesta sala i donat que portàvem retràs amb l’horari previst inicialment, decidim remuntar i sortir per tal d’anar al campament a sopar i recuperar les forces que ens faran falta per tal de visitat a l’endemà la Grallera de Boixaguer.

Així doncs, ja en diumenge i després d’una nit plena de llampecs i pedregada inclosa, emprenem la marxa a la segona cavitat del cap de setmana, en aquest cas aparcant a una esplanada propera a la fita que es veu des de la carretera i que ens conduirà a la boca superior de la Grallera en uns 10 minuts d’aproximació de forta pendent, amb la satisfacció aquesta vegada de trobar-nos totes les vies instal·lades, gràcies a la col·laboració realitzada entre els diferents clubs.

Ràpel guiat a la Boca Superior. Graller del Boixaguer

Autor: Alex Martin

Així doncs, els tres Dinàmics Roger Griera, Joan Sole i Alex Martin, iniciem el descens per la boca superior a traves d’una sèrie de ràpels fraccionats que acaben en una instal·lació en “Y” acompanyada d’un guiat, que ens farà baixar fins a un passamà per portar-nos a la Sala Inma mentre contemplem durant el descens la Gran Sala de dimensions de 85x45m i fins a 60m d’alçària, amb la entrada de llum que ens ofereix la boca inferior situada al final d’aquesta. Abans d’arribar a la part inferior d’aquesta sala, baixarem a un punt intermedi del descens des d’on pujarem una petita rampa acompanyada d’un passamà per tal de visitar la Sala Inma, un bonic recorregut ple d’espeleotemes i en especial unes grans colades que ens delectaran durant la visita. Des d’aquí, també tenim un balcó a la Sala Gran, la boca inferior i la línia de la boca superior.

Sala Inma. Graller del Boixaguer

Autor: Alex Martin

Un cop visitada la Sala Inma, tornarem pel passamà i baixarem per un ràpel situat al final d’aquest, ara sí a la base d’aquesta Gran Sala. Des d’aquí començarem a caminar cap al final de la sala, on trobarem una instal·lació per baixar uns tres fraccionaments amb un desviador que ens deixaran en una petita rampa que ens condueix a uns llacs secs. A partir d’aquí trobarem un gran caos que haurem de superar i que a la seva banda esquerra trobarem una corda que ens ajudarà a baixar per una forta pendent fins al llac situat a la part mes baixa de la cavitat, amb un desnivell total de 148m de profunditat. Aquest llac te unes dimensions aproximades de 16x14m i una profunditat que pot varia fins als 6m segons èpoques de més o menys sequera. Un bon moment per descansar, mentre contemplem com les seves aigües cristal·lines reflecteixen amb la llum la imatge dels seus parament i sostres. 

Sala del Llac. Graller del Boixaguer

Autor: Joan Sole

Un cop visitat el llac, es hora de desfer el camí realitzat fins a la Gran Sala, on pujarem per la boca inferior a traves d’una primera instal·lació de 45m en volat i posteriorment a traves d’un fraccionament cap a la capçalera de la instal·lació, on tindrem que fer del nostre enginy per superar un passamà en volat del que agrairem portar una tercera baga i fer us dels pedals per tal de superar-lo.

Boca inferior. Graller del Boixaguer

Autor: Alex Martin

Desmuntant passamà Boca Inferior. Graller del Boixaguer

Autor: Alex Martin

En definitiva un cap de setmana complert, tant a nivell Espeleològic com a nivell social i del que ja hem tret la il·lusió de realitzar noves sortides amb els companys. La Sala del Primer dia a la Grallera Gran del Corralot la deixarem per visitar durant el proper curs d’Espeleologia de nivell I.

Alex Martin

COMENCEM EL CURS D'ESPELE.

Ja fa força temps que els companys del club demanen un curs d'iniciació d'espele però com sempre tenim alguna activitat o sortida l'anàvem endarrerint.
Aquest cop trenquem les nostres estadístiques amb el volum de cursetistes i això ens fa demanar ajuda als companys monitors iniciadors de la UEC.
No sé què fem últimament, ja que alguns cursetistes vénen de Girona altres de Barcelona i també de les nostres terres, serà que fem les coses bé, jajaja

Aquest cop decidim fer un curs de tres caps de setmana, el primer dia aprofitem els contactes de Roger i un company de Benifallet per anar a visitar la cova de Marigot, surten tots emocionats amb les formacions d'aquesta cavitat, la llastima no poder visitar la Meravelles perquè en estar amb obres no ens han donat permís.

Després anem a sopar i dormir al refugi de Cova Cambra, allí farem les teòriques, fem tot un desplegament de material: grup electrogen, focus, televisor, Portàtil, etc.

El diumenge toca paret, aquest cop que millor que Cova Cambra muntem totes les vies possibles, ja que no volem cursetistes parats, organitzem dos grups per agilitar més el grup i això dóna bon resultat.

També fem un petit bivac o punt calent i ensenyem als cursetistes a muntar-lo ells, no se sap mai el que poden necessitar.

Al final un cap de setmana de primera repartim camisetes, les carpetes de teòriques i els regals que fem sempre, i ens acomiadem fins d'aquí dos cap de setmana.

PUPURRI DE FOTOS

COVA CONILL.

Aquest diumenge tenim sortida amb els companys nous del nostre grup, Josep i Marc, tant un com l'altre no havien fet mai espeleo i com últimament estem un pèl enfeinats amb el curs de barrancs hem decidit fer una pausa per poder gaudir d'aquesta petita cavitat.

Nosaltres també feia dies que no entràvem a cap cavitat i també hem gaudit un munt, ells ja han sortit dient que volen fer de tot i que quin material necessiten, a poc a poc anem ampliant el grup, ja els hem dit que els anirem afegint a les sortides així en poc temps estaran a bon nivell.

MÉS FOTOS

DIA D'EXPLORACIÓNS.

Aquest diumenge sortim a revisar uns forats que va trobar el nostre explorador oficial de Dinàmic (Joan Ramírez). Els forats estan per la zona de la Font del Fangar, aquesta es troba a la carretera entre Xerta i Prat de Compte.

El primer que localitzem és l'avenc de Mordor, el nom el posem perquè des de l'entrada veiem la torre de l'aigua al fons i pareix la torre del Mordor, aquest es força estret, així que amb una bona desobstrucció i obrim el pas als més gatereros, al fons queda una continuació força estreta però ja és impossible, el forat té força corrent d'aire però com la zona on es troba està plena d'estretes esquerdes, creiem que és l'aire que entra per una d'aquestes.

 

MÉS FOTOS

Després sortim a buscar les coves del Fangar, aquestes són dos coves que creiem es comuniquen entre blocs encara que no hem vist res evident, el més curiós de les coves és que hem trobat un antic Arnes de suro amb les inicials NV, que servia per guardar les abelles i la mel, cosa força curiosa el seu bon estat de conservació.

 

MÉS FOTOS

Quan ja havíem acabat l'exploració ha sortit un altre avenc entre uns blocs, l'Avenc dels Dropos, li hem ficat aquest nom perquè amb les punxes que portàvem al cos ja no volíem anar a revisar-lo, però al final hem instal•lat una corda i Edu a fet una petita exploració que a acabat amb un caos de blocs amb força mal estat i un pou de 10 metres.

 

MÉS FOTOS

5 TROBADA D'AMICS ESPELEÒLEGS.

Aquest cap de setmana, ens vam apuntar a la Trobada d'amics Espeleòlegs, organitzada per la U.E.C Tortosa.

Nosaltres el dissabte no vam poder fer activitat, però si vam poder assistir a les xerrades d'Història de l'espeleologia al Massís dels Ports i Algars, a càrrec de Jordi Ortiz.
Sima de la Cornisa, a càrrec de Lluís Almela, Jorge Membrado i Carlos Cantero.

Després de passar-ho bé amb les xerrades de les exploracions, vam poder gaudir d'un bon sopar al restaurant els Pous de la Neu, que també col•laborava amb la trobada.

El diumenge, ja carregats amb els petates i el material fotogràfic, vam poder distribuir-nos per anar a Sabarin 1, aquest cop som 4 espeleos per part del nostre club Dinàmic: J.Arla, Joan, Edu i Marcos.

A l'entrada trobem a Laura i Roger del Espeleo club de Gracia amb alguns companys de l'EGAN, també trobem a Pinyol i la Montse de la U.E.C i alguns companys més que no tinc clar de quins grups pertanyen.

Ens organitzem per entrar els últims i així desinstal•lar la cavitat i pegar un cop de mà a l'organització.

Com sempre és una cavitat molt bonica i sempre que entro gaudeixo de formacions noves que encara no les havia vist.

Esperem repetir un altre any i de part del nostre club volem felicitar als membres de la U.E.C Tortosa per la gran feina que els comporta aquestes trobades i la gran amabilitat de tots ells.

Gràcies i repetirem.

 

MÉS FOTOS.

4 DIA D'EXPLORACIÓ.

Tornem a la feina a l'Avenc del Pujador del Pi, aquest cop tenim més companys DINÀMICS per ajudar: Edu, Josep, Ivan, J.Arla, Piotr, Joan i Marcos.

Aquest cop volíem fer dos grups, sabíem que seria una tasca complicada doncs com ja sabem la gallina de dalt, amb aquest cas, apedrega la de baix.... Jejeje.

Al final deixem l'escalada per més endavant, és molt macabra encara que la negror del fons ens té amb esperances d'atacar-la, decidim anar a la finestra entre blocs i baixar al fons per aquest costat.

Instal•lem passats els blocs i amb un pou de 30 metres directes al fons, aquesta zona és més bonica i més ampla, la colada Ramírez és blanca i força gran, a un lateral trobem un forat i pareix que baixen les pedres, però és força estret, haurem de portar l'endoscopi fet per Josep i mirarem si val la pena desobstruir.

El corrent d'aire és força evident per tota la cavitat però no aclarim per on bé.

En sortir posem nom algun pas, el pas més estret del pou li diem "hay pobra" i la sala gran "sala dinàmic".
Tindrem una cinquena exploració.
Continuarà.....

                                                                     LES FOTOS


 

AVENC DEL PUJADOR DEL PI.

Tercer dia d'exploració a l'avenc del Pujador del Pi, aquest cop reunim un grup de quatre: Arla, Edu, Josep i Marcos.

La pujada asta l'entrada amb la calor i l'extra de material a estat molt dura, aquest cop portem de tot volem fer un atac en tota regla.

Comencem, substituint els multi monti per parabolts inox i doblem els ancoratges als pous petits on l'altre cop sols en vam ficar un, també portem corda per deixar-la fixa, així no caldrà desinstal•lar per la pròxima.

Aquest cop portem la makita amb les bateries pirates que per cert van de conya inclús crec que hem fet més forats que amb les originals, si no en descompto, amb dos bateries hem arribat a fer 17 forats de mètrica 10.

Anem baixant re equipant fins a arribar a la profunditat que ens vam quedar, aquí ens espera un pas estret, però es passa, després la diaclasa es torna a obrir i ens desplacem una mica amb la corda per evitar la caiguda de pedres, però seguim sense veure el fons, les xemeneies les perdem de vista, no veiem ni el sostre ni el fons .......jejeje.

Baixem força estona i per fi arribem a un bloc encastat on es veu el fons, quina sort ja no ens queden xapes per ficar, esquivant un fort fregament i fent oposició rapelant toquem el fons, no tenim res per equipar, ni cap natural per poder utilitzar.

La zona es troba tancada de blocs, fent rampa entre blocs veiem continuació però per aquí no passem, decidim remuntar on en vist una finestra on podríem passar, mirem i si per aquí podrem baixar però aquest cop no, així a ull i tirant per baix creiem estem a uns 100 metres de profunditat i encara quedarà per baixar per la finestra haver-hi que surt.

MÉS FOTOS

CONTINUARÀ........

AVENC DEL PUJADOR DEL PI.

El nostre company Joan Ramírez, com és d'aquests que no para quiet, jejeje a trobat un parell de forats, i com sempre motiva una cosa nova deixem l'exploració de l'Avenc de Caguitos i decidim fer una visita als forats nous.

Els forats estan a Paüls, a uns 30 minuts del cotxe, però quins 30 minuts buffff.

El dissabte quedem a la tarda, quan arribem als forats ja trobem que per un es pot entrar, la sorpresa és que està tot molt perillós i això no mola gaire, així que decideix entrar Marcos amb molt de compte, arriba a un pas per damunt d'un pou i després a una sala amb molts de blocs tipus Tetris, des d'aquí es veu la panoràmica d'un bon pou d'uns 25 o 30, després entra Josep per donar un altre punt de vista.

Decidim que es força perillós però podem revisar l'altre forat, els companys de l'exterior Ivan, J. Arlà i Joan Ramírez ens diuen que desobstruint l'altre fa més bona pinta, decidim provar l'esforç, estem força estona picant i fent palanca però al final queda una bona entrada, com ja és força tard decidim fer una entrada ràpida Josep es el voluntari per vorer si pinta millor, al final bones notícies, per aquí esquivem el caos de blocs i tenim un accés al pou millor, per avui deixem l'exploració.

El diumenge tornem a quedar a la tarda, aquest cop tenim 2 baixes i 1 alta som: Josep, Joan Ramírez, Edu i Marcos, arribem i anem per feina en pocs minuts estem canviats, repartim el material i avall, arribem al pou des d'aquest lateral és més curt, muntem un petit passamà amb multi montis i una doble instal•lació baixem uns metres i fem un fraccionament per evitar un fregament, ara si, directes al fons.

Arribem a una sala d'uns 3 d'ampla per 20 de llarg plena de blocs, passem entre ells i arribem a un altre petit pou d'uns 7 metres muntem un multi monti sol, anem d'exploració i la bateria de la Uneo ens marca roig de descarregada.

Baixem vorejant unes pedres per baix i un altre pou, aquest més curt uns 5 metres un altre multi monti i ja veiem una diaclasa que va per avall, arribem a la capçalera d'un nou pou decidim tirar una pedra i bufff, ens quedem en silenci això baixa molt buffff, no tenim prou corda ni bateria, baixem fins a esgotar la corda haver-hi si veiem alguna cosa per calcular els metres, el frontal es queda curt no es veu el fons i és estret però no impenetrable, ara estem a uns 50 metres de fondaria, decidim anar remuntant i fer fotos, que fins ara no hem tingut temps.

Continuarà.....

 FOTOS 1 DIA

FOTOS DE 2 DIA

AVENC DELS MASOS DE CAGUITOS.

Farà unes setmanes, Joan Ramírez ens va enviar una foto d'un forat que havia localitzat, aquest feia bona pinta i la zona és bona, a uns 200 metres es troba la cova dels Prats.

Aquest dissabte quedem a la tarda: Joan, Josep, Víctor, Max i Marcos de seguida veiem que la cosa promet traiem dues pedres grans i un tronc i ja es veu una sala gran, però un bloc força gran encara no ens deixa passar, després de treure terra i fer palanca el fem caure, ara si ja queda una bona entrada, com no sabem molt bé si el pou segueix, decidim instal•lar una corda però després veiem que sense, es podia baixar, però no tinc tant clar si pujar.

El primer a entrar és Víctor seguit de Josep i Joan es fa el silenci cadascú d'ells per un costat i el Max que és el gos de Víctor i Marcos esperem a fora per ajudar a sortir, estan força estona, creiem que és un engolidor d'aigua, també ja força corrent d'aire no aclarim per on bé, al final han trobat un pas que pareix que continua, haurem de tornar amb l'endoscopi que va comprar Josep i pegar un cop d'ull.

Continuarà...

MES FOTOS

SPELEOCANYONS 2016.

Aquest cap de setmana, tornem assistir a la trobada d'espeleòlegs i barranqueros (ESPELEOCANYONS), aquest cop som força membres del nostre club un total de 15 socis.

El divendres la nit decidim fer un sopar al càmping i així estar tots junts, aquí s'afegeixen més companys d'altres clubs i al final som 21, tota una festa.

El dissabte com som molts decidim fer dos grups, els del nostre grup anirem a fer el barranc d'Estaron i els més valents a la tarda al barranc Pamano, alguns amb Estaron tenim prou i anirem a vorer les conferències.

Després ens reunim tots a les conferències i esperem l'hora per fer el sopar de germanor, aquest cop al sopar som 373 persones,

Nosaltres al final som uns 30, alguns companys d'altres clubs ens diuen que els guardem lloc per poder gaudir amb nosaltres.

Com sempre no ens ha tocat cap regal, bé a Sonia si, un premi de fotografia d'espeleo una bobina de corda ven merescuda la foto o valia.

Al final del sopar els cubalibres i la música del company Roger fan que estem fins a les tres del matí de festa.

 

El diumenge farem alguna cosa tranquil•la, alguns encara portem ressaca, el barranc que farem és el barranc de Roi, aquest és força divertit amb tobogans petits, el color de l'aigua és d'un color vermell, ja que el fons es trobi ple de fang, això dificulta una mica la progressió, llastima, potser amb més visió es podria haver provat algun salt més.

Agraïm a l'organització com sempre la feinada i esperem repetir l'any vinent.

FOTOS SPELEOCANYONS 2016 

FOTOS MERCÈ, BARRANC DE PAMANO

SALANY + GRÈVOL.

Aquest cop som un bon grup, a la sortida s'afegeixen uns quants companys de la U.E.C Tortosa, en total som 9 espeleos

La intenció és fer el Salany i si sortim d'hora fer l'avenc del Grèvol, el primer el fem força de pressa, tot i que perdem una mica de temps fent alguna foto, aquest cop l'avenc l'instal•la Víctor i desinstal•la Edu.

Sortim i decidim fer el segon el Grèvol, aquest és més complicat, la sortida és un pèl atlètica, tornem a fer el mateix, instal•la Víctor i desinstal•la Edu.

Després anem a fer un dinar – berenar tots junts, esperem tornar a repetir amb els nous companys de la U.E.C, hem passat una bona estona.

Aquesta publicació no correspon amb la data de dalt citada.

 

MES FOTOS

AVENC DEL POLIT.

Aquest diumenge, un grup format per: Josep A, Víctor, Ivan, Edu i Xusa, decidim fer una escapada rapida a l'Avenc del Polit.

Aquest cop deixem que els joves instal•len els pous, la intenció és arribar a – 70, Víctor és l'encarregat d'instal•lar el primer pou, i no cal dir que ha gaudit molt.

Els altres pous estaven amb corda fixa, però no fraccionats, com tenien algun fregament i portàvem mosquetons decidim fraccionar-los i evitar el fregament.

Aquesta cavitat és força bonica i el pou del final és el més espectacular dels ports.
Aquest post es antic i no es d'aquesta data.

 

MES FOTOS

DESOBSTRUCCIÓ AL MONTMELL (BAIX PENEDÈS)

Aquest cap de setmana, invitats pels companys i socis de Vilafranca anem a desobstruir uns forats que van localitzar.

La zona es troba repleta de formació per l’exterior i els forats tenen bona pinta, primer anirem a una estreta diaclasa on un bloc encastat col•lapsa el pas, després de picar bona estona el reduïm i veiem que seguir obrint serà impossible és massa estret i molt de tros.

Decidim atacar el segon forat aquest fa més bona pinta, baixem 1 metre i trobem força terra i blocs, comencem la feina i després de treure força cubells de terra i pedra, queda un gran bloc que amb alguna ajuda el reduïm a trossos, arribem a -8 metres i una gatera força estreta ens porta a una petita sala i la possible continuïtat.

Els companys de Vilafranca continuaran amb la tasca i si necessiten ajuda, allí ens tindran.

 

MES FOTOS

AVENC DEL CASTELL (ULLDECONA)

Aquest diumenge aprofitem que els companys d’espeleoindex han tret una fitxa d’aquest avenc per visitar-lo, aquest cop som: Víctor, Joan, Josep, Ivan i Marcos.

Com l’avenc es troba al poble d’Ulldecona, bé, al Castell, Josep va comentar a dos companys d’ell de vindre i aprofitarien per ensenyar mos unes coves que segons ells poden ser interessants, ja que el dia no va acompanyar decideixen no vindre i anar un altre dia.

Com nosaltres ja havíem quedat decidim fer sols l’Avenc del Castell, aquest ens ha sorprès força, té poca fondària però el seu interior és força bonic, un altre més de la zona del Montsià a la llibreta.

 

MES FOTOS

AVENC DEL TRONC.

Aquest avenc es troba a la mola i es troba força a prop del refugi de Cova Cambra, L'entrada es fa amb un natural d'un pi i un separador els primers metres en rampa i després vertical fins a un petit ressalt, uns metres més i estem al fons de la cavitat.

Aquest cop som: Josep A, Edu, Ivan i Marcos, és un avenc de col•lecció i no comporta cap complicació, avui venia Josep A que està iniciant-se a l’espeleologia i com diem nosaltres li fa falta rodar, el bàsic ja o té per mà, amb les altres tècniques s’agafen amb pràctica i coneixement.

 

MES FOTOS

COVA DE MONT-RAL I COVA DEL CODÓ

Aquest diumenge en Piotr, la Magda, la Mercè i l’Isma hem decidit anar a Mont-Ral per visitar un parell de coves, la cova de Mont-ral i la cova Codó.
El punt d’inici de la ruta és la plaça de l’ajuntament de Mont-Ral. Comencem a caminar en direcció Oest i agafem el camí de la Foradada, passarem pel serrat de l’Avenc fins a arribar a un coll on ja veiem la Foradada i resseguint la cinglera, passarem per sota del pont de roca. Llavors continuem per la cinglera i uns 250 metres després de creuar un segon pont de roca, ens enfilarem cap a la dreta per trobar la boca superior de la cova de Mont-Ral.

La cova de Mont-Ral és una cavitat amb una boca a cada extrem. S’entra per la boca superior que està equipada amb una cadena per poder accedir amb més facilitat, i després de 158 metres de recorregut i -22 metres de desnivell, se surt per la boca inferior amb un ràpel d’uns 8 metres. Just al mig del recorregut, ens trobarem un pas força estret que ens fa sortir de cap a un bonic pou d’uns 10 metres. Els dos pous estan ben equipats i s’han d’instal•lar amb doble corda per poder recuperar-la. Tot el recorregut de la cova, està ben decorat amb varietat de formacions que fan que sigui una travessa ben entretinguda. Just després de sortir per la boca inferior de la cova de Mont-Ral, ens trobem amb l’entrada de la cova del Codó.

La cova del Codó és una cova amb 140 metres de recorregut i -27 metres de desnivell. S’hi accedeix per una boca de grans dimensions que hi ha a la cinglera i a poc a poc es va fent més estreta fins a trobar un vell passamà que ens ajuda esquivar uns petits pous, fins arribar a la instal•lació que hi ha per baixar el primer pou de 14 metres. Aquest pou està fraccionat en dues parts i l’últim tram és totalment volat. Arribem a una sala més gran on trobarem una galeria d’uns 12 metres que arriba al segon pou de -6 metres, al fons del qual i una mica elevada, trobarem una estreta gatera que ens portarà a la sala més bonica de la cova. Aquesta gatera ens deixa en una rapissa que està a uns 3 metres del terra, i es pot baixar amb l’ajuda d’una corda fixa que hi ha instal•lada. Aquesta sala és allargada i està decorada amb un parell de columnes molt estretes, quantitat de gourgs amb aigua i diferents formacions. Just davant de l’entrada d’aquesta bonica sala, es troba una llarga i estreta gatera d’uns 20 metres que ens portarà fins l’ultima sala on hi ha un altre pou d’uns 8 metres que ens situa en el punt de màxima fondària de la cova.

 

MES FOTOS

ALGARS 2

Aquest diumenge decidim visitar l'Algars 2 un dels forats menys coneguts del Port, primer perquè fou descobert farà uns 6 anys i després per l’accés que es força difícil de localitzar.

Aquest es troba uns 300 metres de distància més o menys del Forat del riu Algars, una de les surgències més importants del Port.

L’Algars 2 té un recorregut de 285 metres i quasi tot el seu recorregut és amb els genolls a terra o completament estirat.

Aquest cop som 4: Víctor, Josep, Edu i Xusa la intenció és fer una visita rapida, però com tots sabem quan portem les càmeres de fotos i la GoPro és difícil anar de pressa.

L'ultim cop que baix entrar recordava les gateres un pèl més estretes, també hem vist que dins de la cavitat ha circulat força aigua inclús pareix que va sortir per l’entrada, la fauna, els típics grills segueixen estant a milers.

 

MES FOTOS

AVENC EMILI SABATÉ

Avui diumenge, la Mercè i jo hem anat a fer un dels clàssics del Garraf, l’avenc Emili Sabaté. Es tracta d’un conegut i bonic avenc de 39 metres de fondària i 134 metres de recorregut.
La boca d’entrada està equipada amb químics i és molt còmode d’instal•lar assegut a terra.  

 
 Primer es baixen uns 22 metres fraccionats en dues parts fins a la base de la sala principal. Hi ha suficient amb una corda de 30 metres. El descens és vertical, sent el primer tram paral•lel a la paret i el segon volat. La sala principal és de forma campanoide, té uns 12x15 metres de diàmetre i encara conserva algunes espectaculars formacions. A la part inferior trobem l'estreta entrada que ens obliga a passar inclinats donant pas a una petita sala. En aquesta trobem instal•lada una corda fixa que dóna accés als següents petits pous. Al següent pou de 6 metres es descendeix per un curt túnel llis i relliscós que desemboca verticalment en una petita galeria que ens obliga a baixar amb l’ajuda de les cordes fixes i fent oposició fins a tocar el terra. Un altre petit túnel ens condueix a una petita sala on trobem el famós "tap de xampany". És una gatera amb rampa que té un forat d’uns 30 centímetres de diàmetre i que desemboca en un pou de 8 metres que es pot baixar amb l’ajuda de les cordes fixes i fent oposició. Aquest pou desemboca en uns curts túnels que porten a una sala d’uns 10x15 metres i de 3-4 metres d’alçada  on es poden apreciar diferents formacions i explorar una mica entre les columnes. Aquí finalitza l'avenc. 

L’estat de les cordes fixes és correcte, però val la pena portar un altre corda per si s’ha d’instal•lar aquesta baixada.

CRONICA ISMA.

 

MES FOTOS

AVENC DELS TOPÒGRAFS

Aquest dissabte vam quedar uns quants per anar a fer l’avenc dels Topògrafs a  l’Ordal, municipi d’Olesa de Bonesvalls. A les 9 ens vam trobar el Piotr, la Laia, la Mercè i Isma a l’entrada de la urbanització els Lledoners per anar fins al lloc on aparquem els cotxes i preparem el material. 

Seguim el sender que toca el mur de l'última casa de la urbanització i de seguida trobem un camí més ample de baixada que ens porta fins al Fondo de l'Arcada i el seguim fins a passar el Pont de l'Arcada. Una mica més endavant trobem un camí més ample, i a un centenar de metres remuntem un corriol a la dreta que ens porta a l'avenc dels Topògrafs.

Es tracta d’un avenc amb un desnivell de -45 metres i un recorregut de 131 metres que s’hi accedeix per una petita boca amb un pou d’uns 8 metres equipada amb xapes i parabolts. A l’inici del pou hi ha un estret pas de 30x70 centímetres de diàmetre que ens situa al sostre de la galeria d’entrada (corda 10mts). Per precaució, deixem instal•lada una politja amb un altre corda de 20 mts. per si ens fa falta, i que alguns van agrair en sortir pel forat. Amb el descensor penjat de la baga d’ancoratge, anem entrant d’un a un per la força de la gravetat i un cop a la base del pou notem una important manca d’oxigen que es complica més per un incendi a la bateria del frontal de la Mercè, que un cop apagat, deixa tota la sala plena de fum i ens fa dubtar si sortir o continuar, però per sort l’aire es va netejant i decidim continuar.

A la base del pou hi ha una petita sala amb dues columnes i un estret accés al pou principal (sense gaire interès), que en ens situa a -45 metres, el punt de màxima fondària de l’avenc. Just al costat hi ha la sala principal de la cavitat. Aquesta és de mitjanes dimensions, molt maca i amb moltíssimes formacions. Al fons de la sala trobem una gran concentració de formacions, on remuntant entremig d'elles, trobem el pas que ens situa a la capçalera d'un altre pou. Aqui amb una corda de 40mts, tres spits i alguns naturals, muntarem un divertit passamà fins a una finestra que queda penjada a l’altre costat. Superat aquest pas, arribem a una bonica saleta amb un petit pou i una divertida galeria que ens porta fins al final.

 

MES FOTOS